Florence Schust -coneguda com Shu-, va ser una pionera del disseny industrial i una figura clau de l'interiorisme del segle XX per la seva capacitat de revolucionar l'aspecte de l'oficina moderna amb mobles elegants, tèxtils artístics i una planificació oberta, lliure i ordenada.

Després de dos anys a l'Architectural Association a Londres, l'esclat de la Segona Guerra Mundial la va portar de retorn als Estats Units on va completar la seva formació com arquitecta. El 1940 va ser contractada per Mies van der Rohe. En ser l'única dona a l'empresa, li solien assignar els interiors de projectes, el treball «que els seus col·legues home descuidaven constantment». Shu no només va sobresortir en aquest camp, també va establir un nou estàndard pel disseny d'interior corporatiu, basat en els principis de la Bauhaus de crear espais de treball funcionals i eficients. 

El 1941, es va traslladar a Nova York on va conèixer a Hans Knoll, un empresari alemany que acabava de fundar Hans G. Knoll Furniture Company. Shu es va unir a l'empresa; ella aportava la seva visió i coneixements sobre el disseny i l'arquitectura, i ell s'encarregava de la fabricació de mobles i del màrqueting. Cinc anys més tard es van casar; ella es va passar a anomenar Florence Knoll i l'empresa Knoll Associates. Com a dissenyadora, va desenvolupar molts dels clàssics del disseny de la companyia - peces de línies elegants i formes mínimes que encara edita Knoll - i, gràcies al seu gust exquisit i el seu ull crític, Knoll es va rodejar dels millors arquitectes i dissenyadors del moment per crear mobles que es convertissin en grans icones del disseny (la MR Collection de Mies van der Rohe, la cadira Diamons de Harry Bertoia, la cadira Tulip o les icòniques taules d'Eero Saarinen...). Florence es va dedicar per complet a la companyia durant 20 anys, fins al1965.

Una de les seves majors aportacions al disseny d'interiors va ser la Knoll Planning Unit (1946), un servei molt pioner en el moment que oferia als clients un paquet de "disseny total" que va redefinir els epais de treball de l' Amèrica de postguerra. Es tractava d'un concepte basat a estudiar molt bé les necessitats de cada client i desenvolupar un disseny integral personalitzat, apostant per espais nets, ordenats i de plantes obertes. Sota aquest concepte va realitzar, entre d'altres, els interiors d'oficines de grans corporacions com IBM, GM i CBS.

El 2002 se li va concedir la Medalla Nacional de les Arts dels Estats Units, però el seu nom mai va aconseguir la rellevància que va tenir la seva transformadora visió en el camp del disseny i l'arquitectura.